Quan
em pos a escriure l’article setmanal, ho faig a la planta de baix de casa,
enlloc de l’estudi. El nostre net Hugo, que aquest Sant Jordi, fa no fa, ha fet
cinc mesos, està jugant al parc i està faent un discurs ben convençut. Ell
s’explica, el problema és nostre que no comprenem el seu llenguatge.
Li vàrem comprar el seu primer conte per celebrar
la Festa del
Llibre. Un conte sobre la llegenda de Sant Jordi. Sempre he cregut i així ho férem
amb el nostre fill Ricard, que s’ha de començar prest amb l’hàbit de la lectura.
Enriqueix la vida. N’Hugo de moment comença amb imatges.
Aquest
Sant Jordi, vaig estar a la parada de la llibreria Calabruix al carrer de Sa
Lluna. Hi havia els meus dos fillets literaris: “Cadències quotidianes” recull
de poemes i “Sota la meva mirada” recull de narrativa breu. Durant el dia, els
vaig estar dedicant als que els que s’aturaven a comprar-los.
Vaig seguir les noves del Sant Jordi a
Barcelona i vaig estar molt content quan vaig veure les fotografies de la
parada de l’Associació de Relataires en Català a la que estic orgullós de
pertànyer. Hi havia molts llibres d’amics i amigues relataires, amb qui m’uneix
el nexe comú de l’estimació de la paraula.
Sant Jordi, a més de ser la festa del
llibre, fa estona que és una festa reivindicativa, on la nostra llengua
(catalana, per més senyes que quedi clar) es troba al carrer.
Sant
Jordi, la Rosa,
la quadribarrada i els escriptors i escriptores dedicant els llibres. És la
nostra llengua que ens vertebra com a Poble És la nostra cultura i la nostra dignitat de
nació.
Llibres
amb moltes altres llengües. respectades, malgrat moltes vegades no ocorre el mateix amb la nostra. La darrera de l’esperpent d’en
Bauzá que hem de patir per les nostres
contrades, amb la dèria, de salar les telenotícies
d’IB3-PP3.
A Mallorca, durant la festa del llibre
hi ha hagut parades a cada Poble, la més gran com cada any a Ciutat de
Mallorca, arrel de tenir un dia prou enfeinat no em va esser possible arribar-hi
i saludar a les meves amigues i amics escriptors. Altre any serà.
Retornant a Barcelona, m’ha semblat molt coherent que els escriptors i escriptores es negassin
a anar a la parada del FNAC, a signar com protesta i donant suport a la vaga dels seus treballadors,
arrel de la previsió d’un acomiadament massiu i baixada de sous. L’estand
estava buit, inclusiu de públic.
Al final l’empresa ha fet anques enrere.
I és ben cert com diu Ada Colau, representant de la Plataforma d’Afectats
per la Hipoteca:
Si es pot!. Sol cal organitzar l’acció corresponent per part de la societat
civil i esser prou crítics i incidents
per tombar el poder maldestre que es vol exercir sobre contra nosaltres.
Per
celebrar el dia, entre altres coses vaig escriure una glosa ( dècima inèdita
que la transcriuré a les acaballes de l’article) i vaig compartir a la xarxa
l’àlbum de fotografies que vaig fer a la Parada de Calabruix i dels meus llibres. Fou un
dia rodó.
El
passat dissabte vaig gaudir de signar els meus llibres a la plaça: “Cadències
quotidianes” i “ Sota la meva mirada” a la parada de Calabruix. Així com
participar en el contacontes organitzat per la biblioteca municipal, amb el meu
conte “Starkia o la desaparició de les estrelles” publicat per l’Associació de Relataires en Català (2012)
en el recull “Les Estrelles” Editorial Meteora
Farà un parell d’anys vaig tenir
l’ocasió de viatjar a Barcelona per Sant Jordi, a celebrar aquesta màgica
diada. Vaig anar a veure a la parada i a saludar a companys i companyes de
dèries literàries, que ens coneixerem virtualment a través de la pàgina de relats en català,
que ara el mes de juny farà deu anys que hi vaig començar a escriure. Enguany
des de la distància, aix aquesta mar nostra que ens acosta i ens allunya, pels
mitjans virtuals he seguit l’esdevenir.
La glosa:
Paraula
Paraula que indòmita sorgeixes
transitant el riu pel seu cabdal
t’arriba, sonora, i intueixes
defensar-la contra qualsevol mal.
Profunda, alada, abismal
camí irreverent de l’aventura
sens saber el que ella perdura
ni quin serà el seu destí remot
i mentre, tu fas tot el que es pot
a punts fins a perdre la cordura.
Paraula que indòmita sorgeixes
transitant el riu pel seu cabdal
t’arriba, sonora, i intueixes
defensar-la contra qualsevol mal.
Profunda, alada, abismal
camí irreverent de l’aventura
sens saber el que ella perdura
ni quin serà el seu destí remot
i mentre, tu fas tot el que es pot
a punts fins a perdre la cordura.
