Quan el poble xerra diu les veritats!
Un
amic meu , ha escrit que considera en José Ramon Bauzá el pitjor president que
hi ha hagut a les Illes Balears ( supós que Pitiüses també).
Jo afegiria que a més del pitjor, és el
president de l’executiu Balear que més crispació ha creat, en molt poc temps,
on no n’hi havia gaire. Ha batut un rècord Guinness. El “garçon” s’ha esmerçat.
Aconseguir, a través d’una política
impositiva i despòtica, derruir un acord de fa prop de trenta anys que totes
les forces polítiques (inclusiu PP) signaren sobre la normalització lingüística;
ell i els seus confrares, és una obra de titans, si ho fossin; jo ho deixaré
amb un esbart de mal-lletats amb una, o vàries, qui ho sap, fòbies plenes d’odi
a la nostra llengua, cultura i dignitat de poble.
Si
jo hagués de definir en Joserra, no ho faria com un governant si no com un mercader que acompleix la veu del seu amo
i que fa mèrits per arribar quan abans a la cort de Madrid que és on realment
li encantaria estar.
Posaria
messions que no estima Mallorca i vol que els ciutadans de Mallorca, Menorca i
Pitiüses, deixem d’ésser-ho per convertir-nos en súbdits, ja que comanda com si
fos un regne de taifa que des de l’executiu central li permeten.
Ha assolit enfrontar-se amb quasi tots
els sectors i ell tot solet, o guiat per ments preclares d’assessors ( Trepitja
inclosa) , que la societat civil mallorquina s’unís i sortís al carrer.
Ha aconseguit no poder sortir al carrer,
a no ser acompanyat d’un bon gruix de guardaespatlles o de forces de la Guàrdia Civil, importades del
País Valencià ( a què fot el toponímic!)
Imposició
del TIL, la primera vaga indefinida de docents. Cent mil persones al carrer
manifestant-nos ( jo hi era) reivindicant una educació pública, en català i de
qualitat. A més de la no aplicació d’aquest TIL, dels orgues.
Quan surti publicat aquest article,
encara seguirà la setmana verda, que l’assemblea de docents, s’haurà iniciat el passat dilluns dia 27 de
gener. Na trepitja segurament pensa que els docents li regalaran una lletuga
per la feinada feta en prou de l’educació. I a més ara que vendran les disfresses
li muntaran una carrossa, on ella anirà disfressada de bleda, que li escau
prou.
De
la Llei de
Símbols, que dir? Que és una altra de les tantes grans bajanades a les que ens
tenen acostumats, i amb uns arguments per imposar-la que no se’ls creuen ni
ells. Basta escoltar les intervencions del Vicepresident en Gomez per
adonar-se’n.
A la gran ficada de pota: un decret d’urgència per definir el que
realment són o interpreten aquestes llumeneres com símbols. Definir que està
prohibit i que està permès. A les
nostres contrades podrien estar en perill les banderes de moros i cristians que
es pengen pel Firó a l’Ajuntament. Farà una excepció ja que batlle i ell
semblen amics.
A part de legislar amb molt “mala llet”
permeteu-me amollar qualcuna grolleria, ja que a vegades estic que bull; es
nota la ineptitud d’aquest esbart de des governants dirigits per Joserra I l’Iluminat.
Tinc
una curiositat, i no sé si és mal sana o no. Quins tipus d’escaiola , mengen
per a repetir com a lloros el mateix discurs. Des de l’executiu central,
passant pels ramals autonòmics i municipals, on governa el Pius Pius. Per cert, afegir, tenen l’art
de l’oratòria, prop de l’orgue anatòmic
que empren per seure.
Sentint-los el discurs, a vegades
m’entrava certa ràbia i indignació, quan percebia que ni ells mateixos se’l
creien; just ara em produeix tal avorriment que supera els discursos “monarquials” ( paraula inventada).
Bauzá
on es troba com a peix dins l’aigua és viatjant; i si acompanya a les majestats
ja és massa. Quan passeja engominat per Mallorca, sembla un pop dins d’un
garatge. Tot i que “Paris bé val una missa”
com digué n’Enric IV de França i II de Navarra (Borbó per més senyes) ; i Madrid que val?
Missatge subliminal cap a en Rajoy, perquè el Pare li guardi un
setial, clar a la seva dreta, a la
glòria de l’olimp madrileny si tornen a guanyar les eleccions. I si no fos
així, que se’n recordi de tot el que ha fet per la causa comuna.
Vos
puc assegurar, que tenim un president, una espècie d’Atila, que no ens el
mereixem.
