dilluns, 30 de setembre del 2013

Tsunami verd assoleix l’illa de la Calma




                                               Un tsunami verd de més de cent mil pers-ONES


Corre per la xarxa que a “Bauzan”  li ha sortit el TIL per la culata.

Mentre ell ha intentat en el parlament convèncer o imposar a l’oposició de les meravelles de les seves teories il·luminades; al carrer prop de cinc mil persones estaven concentrades: “La marea verda” que s’oposen a l’aplicació del decret del trilingüisme.

Com estem acostumats a la política de la majoria absoluta del PP i a aplicar el dret de cuixa ( bastant feudal i no gaire democràtic); a dir que l’he vist emprar moltes vegades pel Consistori que desgoverna Sóller), el que ha passat és que el Parlament han fet dos reals del mateix i han imposat el decret amb calçador.

L'anomenada “taula de negociacions” passat  dimecres dia 25, l’ordre del dia no porta cap de les reivindicacions de l’Assemblea de docents. Bona manera de començar el diàleg.

Que la vaga indefinida ja no és tan sols per l’educació i la imposició absurda de criteris del PP queda clar. És un clam dels pobles Mallorquí, Menorquí, Eivissenc i Formenterenc  contra la política dictatorial del Govern Bauzá.

La protesta ha traspassat fronteres: s’han sumat Catalunya, País Valencià,  Andalusia i de cada vegada hi ha més suports.

Docents, pares, mares associacions, Col·lectius i inclusiu el bisbe de Mallorca també ha fet una menció al diàleg a la notícia del Dbalears amb el títol “Bauzá topa amb el Bisbe Salinas”

La Unió de Pagesos entregarà una tona de fruita per la caixa de resistència que ja passa dels cent quaranta mil euros.

La divisió dins el PP ja és flagrant, inclusiu persones com en Miquel Nadal i en Toni Nadal li han recriminat al President Manacorí en Nofre, el tema de l’aplicació del TIL i de l’atac a la llengua catalana, demanant-li si era beneit.

Que Bauzá tingui la santa barra patètica d’enviar un helicòpter del SAR, que es dedica a fer serveis de rescats i d’altres a retirar una tela verd que es trobava penjada als voltats del Castell d’Alaró. Ens demostra una inconsciència supina i a més fer-ho amb doblers públics pels seus interessos (Prevaricació? No sóc misser)

Per altra banda,  en Delgado ( els dels collons sagnants de cérvol sobre el cap)  amenatzant als batlles (PP) que no acatin les ordres sobre el TIL amb represàlies. L’enviaria a viure a Calàbria o a Sicília  on hi ha unes organitzacions  on segurament hi encaixaria a la perfecció.

La Consellera d’educació na Camps, arribant fins i tot a l’insult a membres de l’oposició.

N’Aina Maria Aguiló escampant el missatge de por de què es podria llevar la custòdia als pares que no portin als nins escola, per part  del  defensor del menor.
Un autèntic rosari de perles d’aquests dies, que ratifiquen que han perdut els PPapers.  

El passat dia 29 de setembre, a l'Illa de la Calma, el mar s’ha embravit i més de cent mil pers-ONES han omplert Ciutat de Mallorca en un autèntic tsunami verd.

Persones de moltíssims àmbits polítics s’han unit per dir un no rotund a la política despòtica sobre l’educació del Govern Bauzá.  La manifestació  més multitudinària a Mallorca en tot el temps que tenim de “democràcia”.

Em vaig trobar amb antics companys de lluita en el temps del Franquisme i de la clandestinitat; una altra vegada al carrer. “L’estaca” fou entonada moltes vegades , just com fa  més de  trenta anys s’entonava com a himne de lluita.

La presència dels tres diputats de la CUP al Parlament Català,David Fernàndez, Quim Arrufat i Isabel Vallet  amb un suport claríssim que marca l’empatia,  per formar uns Països Catalans on tot atac a la nostra cultura, i a la nostra educació i a la nostra llengua, ens afecta a tots els ciutadans i ciutadanes.

No fa gaire estona vaig escriure que li haurem d’agrair al President  Bauzá i al seu Govern;  el que no ha aconseguit cap altre President: Unificar la societat civil de les Illes Balears i Pitiüses en contra de la seva política tirana i injusta.

L’encaparrotament del Govern Bauzá als únics que pot perjudicar és a ells. Al seu  partit hi ha veus crítiques i persones significatives del PP es posaren la camiseta verda i acudiren a la manifestació, entre elles l’expresident del Govern Balear en Cristòfol Soler.

El dia 30 malgrat la ressaca d’aquesta manifestació que em va emocionar; continua la mobilització i la vaga indefinida.

La lluita continua!

dissabte, 21 de setembre del 2013

La vaga indefinida de docents: El poble en contra el despotisme



                                               La nostra llengua i la nostra educació ni tocar-la



Vaig escriure a través de la xarxa que aquesta que aquesta vaga indefinida té un efecte terapèutic, transgressor i catàrtic; ha aconseguit que afloressin tots els governants més caps de fava del món i sembla que tots estan a sa roqueta i formen part del mateix govern.
A més també han mostrat el llautó tots els sindicats, que a no esser per l’assemblea de docents, haguessin fet el possible i lo impossible per frenar que s’acordés la vaga indefinida. Res d’estranyar ja que obeeixen la veu del seu amo i sense les ajudes públiques (subvencions, ja que de les quotes d’afiliats menjarien molt clares les sopes) , han de portar-se bé per mantenir la cadira.
Un petit grup, ben coordinat ha estat l’avantguarda que ha sabut organitzar aquesta vaga indefinida, prou complicada degut als matisos que existeixen dins del camp dels docents i fer-ho d’una manera democràtica transversal i es diu Assemblea de docents.
Definir aquesta vaga com una acció en contra del TIL (Tractament integral de llengües) imposat a sang i ferro pel Govern Bauzá és quedar-se curt.
Aquesta vaga, on a més dels docents hi estan participant: Pares, alumnes, ara universitaris, altres sectors com sanitat, el suport d’AENa-Menorca; infinitat de Col·lectius, Associacions, com la d’escriptors amb llengua catalana; inclusiu que ha traspassat fronteres i les diverses CUPs (Candidatures d’Unitat Popular) de Catalunya li estan donant suport amb mocions als diversos ajuntaments així com amb aportacions a la caixa de resistència; també el País Valencià amb un concert de suport; ha mostrat i demostrar una realitat que es volia amagar.
Aquesta vaga és en contra del despotisme d’un Govern del Partit Popular, que s’ha derivat cap a una extrema dreta, espanyolista, que governa “manu militari” a cop de decrets i sense cap tipus d’aptitud de diàleg, per escoltar les formes de veure i entendre d’una gran part del Poble mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc.
El seu tarannà despòtic  ha arribat al punt d’intentar  burlar les decisions dels Tribunals de Justícia, com ha estat   la sentència  del TSJ de suspendre cautelarment l’aplicació del TIL.
El patetisme de la manera d’actuar del President Bauzá, de la Consellera d’Educació Camps; que per por a les esbroncades, ni s’han atrevit a acudir a l’inici del curs acadèmic a la Universitat; ni a l’acte lúdic de “La Nit de l’Art” ens ofereix una realitat miserable per part seva.
Quan uns governants tenen por al poble – malgrat s’omplin la boca amb el resultat de les urnes- (“majoria absoluta” no és sinònim de dret de cuixa i pernada) estan deslegitimitzats per “governar” que és el que no fan; simplement comandar que és el que saben fer. Han perdut completament tot el carisma, si és que un dia el tingueren.
Que Guillem Estarellas, ara mateix desaparegut, ni tan sols s’atreveixi a passar a saludar als veïnats de Bunyola per felicitar-los per les Festes de Sant Mateu  en el sopar a la fresca i ho hagi de fer per carta; és esperpèntic.
Quan escric l’article estem en el quart dia de vaga i hi haurà una macro manifestació el proper dia 29 a les 18 h a la Porta Pintada de Ciutat de Mallorca a la que si no hi ha res de nou hi acudiré.
Segur que la “marea verda” encara serà molt més multitudinària que en les diverses concentracions que s’han fet aquests dies.
Per acabar, ho vull fer amb les paraules d’en Quim Arrufat  Diputat de la CUP al Parlament de Catalunya: Els docents estan donant una lliçó al país  i una lliçó de país”
Ha quedat palès el fet dels Països Catalans, una realitat que sempre ha intentat esser desprestigiada i vilipendiada..
El passat dissabte a Sóller es muntaran varies parades per recollir aportacions per la caixa de resistència en suport a la vaga de docents. Albaïna- Convent  i APIMA.
Anteriorment per part de Batllia s’havia donat ordres que estaven prohibides les parades davant l’ajuntament que fessin menció a la vaga indefinida. La policia local ha fet desallotjar la del “Convent”  i ha identificat a una persona de la paradeta. La parada d’APIMA l’han fet anar al “Castellet” davant un monument franquista-feixista que atempta contra la memòria històrica; i no és la primera vegada;  tot així l’èxit ha estat aclaparador.
 El poble de Sóller s’ha bolcat en verd. Les camisetes en suport de la vaga eren per tot arreu.
I la lluita continua.


Vaig escriure a través de la xarxa que aquesta que aquesta vaga indefinida té un efecte terapèutic, transgressor i catàrtic; ha aconseguit que afloressin tots els governants més caps de fava del món i sembla que tots estan a sa roqueta i formen part del mateix govern.
A més també han mostrat el llautó tots els sindicats, que a no esser per l’assemblea de docents, haguessin fet el possible i lo impossible per frenar que s’acordés la vaga indefinida. Res d’estranyar ja que obeeixen la veu del seu amo i sense les ajudes públiques (subvencions, ja que de les quotes d’afiliats menjarien molt clares les sopes) , han de portar-se bé per mantenir la cadira.
Un petit grup, ben coordinat ha estat l’avantguarda que ha sabut organitzar aquesta vaga indefinida, prou complicada degut als matisos que existeixen dins del camp dels docents i fer-ho d’una manera democràtica transversal i es diu Assemblea de docents.
Definir aquesta vaga com una acció en contra del TIL (Tractament integral de llengües) imposat a sang i ferro pel Govern Bauzá és quedar-se curt.
Aquesta vaga, on a més dels docents hi estan participant: Pares, alumnes, ara universitaris, altres sectors com sanitat, el suport d’AENa-Menorca; infinitat de Col·lectius, Associacions, com la d’escriptors amb llengua catalana; inclusiu que ha traspassat fronteres i les diverses CUPs (Candidatures d’Unitat Popular) de Catalunya li estan donant suport amb mocions als diversos ajuntaments així com amb aportacions a la caixa de resistència; també el País Valencià amb un concert de suport; ha mostrat i demostrar una realitat que es volia amagar.
Aquesta vaga és en contra del despotisme d’un Govern del Partit Popular, que s’ha derivat cap a una extrema dreta, espanyolista, que governa “manu militari” a cop de decrets i sense cap tipus d’aptitud de diàleg, per escoltar les formes de veure i entendre d’una gran part del Poble mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc.
El seu tarannà despòtic  ha arribat al punt d’intentar  burlar les decisions dels Tribunals de Justícia, com ha estat   la sentència  del TSJ de suspendre cautelarment l’aplicació del TIL.
El patetisme de la manera d’actuar del President Bauzá, de la Consellera d’Educació Camps; que per por a les esbroncades, ni s’han atrevit a acudir a l’inici del curs acadèmic a la Universitat; ni a l’acte lúdic de “La Nit de l’Art” ens ofereix una realitat miserable per part seva.
Quan uns governants tenen por al poble – malgrat s’omplin la boca amb el resultat de les urnes- (“majoria absoluta” no és sinònim de dret de cuixa i pernada) estan deslegitimitzats per “governar” que és el que no fan; simplement comandar que és el que saben fer. Han perdut completament tot el carisma, si és que un dia el tingueren.
Que Guillem Estarellas, ara mateix desaparegut, ni tan sols s’atreveixi a passar a saludar als veïnats de Bunyola per felicitar-los per les Festes de Sant Mateu  en el sopar a la fresca i ho hagi de fer per carta; és esperpèntic.
Quan escric l’article estem en el quart dia de vaga i hi haurà una macro manifestació el proper dia 29 a les 18 h a la Porta Pintada de Ciutat de Mallorca a la que si no hi ha res de nou hi acudiré.
Segur que la “marea verda” encara serà molt més multitudinària que en les diverses concentracions que s’han fet aquests dies.
Per acabar, ho vull fer amb les paraules d’en Quim Arrufat  Diputat de la CUP al Parlament de Catalunya: Els docents estan donant una lliçó al país  i una lliçó de país”
Ha quedat palès el fet dels Països Catalans, una realitat que sempre ha intentat esser desprestigiada i vilipendiada..
El passat dissabte a Sóller es muntaran varies parades per recollir aportacions per la caixa de resistència en suport a la vaga de docents. Albaïna- Convent  i APIMA.
Anteriorment per part de Batllia s’havia donat ordres que estaven prohibides les parades davant l’ajuntament que fessin menció a la vaga indefinida. La policia local ha fet desallotjar la del “Convent”  i ha identificat a una persona de la paradeta. La parada d’APIMA l’han fet anar al “Castellet” davant un monument franquista-feixista que atempta contra la memòria històrica; i no és la primera vegada;  tot així l’èxit ha estat aclaparador.
 El poble de Sóller s’ha bolcat en verd. Les camisetes en suport de la vaga eren per tot arreu.
I la lluita continua.

dissabte, 14 de setembre del 2013

Diada Nacional de Catalunya i atacs feixistes



                                       En homenatge a Guillem Agulló, maulet assassinat pels feixistes


L’11 de setembre, feu un any que amb un grup d’amics i amigues visquérem  la Diada Nacional Catalana. El dia anterior havíem estat a la Marxa de Torxes de Poble Nou i ens acostarem a l’Ateneu Popular Octubre.

Els actes de la Diada foren emocionants. Des del dematí on es descobrí la placa que resava “Gustau A. Muñoz, militant de la Unió de  Joves Marxistes-Leninistes  assassinat per les forces d’ocupació l’11 de setembre de 1978”; la trobada multitudinària al “Fossar de les Moreres” i acabant amb la manifestació de l’horabaixa des de la Plaça Urquinaona, convocada per l’esquerra independentista  que obriren  en Pau i en Marcel amb unes tonades  adients.

Enguany no ha pogut esser; però si varem baixar el passat dia 10  a ciutat de Mallorca a la plaça Major, a l’acte organitzat per l’OCB i l’ASM. Es feu un tram de la Via Catalana per la Independència que reunió prop de quatre mil persones, amb una clara i decidida voluntat de donar suport al procés independentista dels nostres companys i companyes del Principat i apostar per la independència dels Països Catalans. “De Salses a Guardamar i de Fraga fins Maó”

Dia 11 i a través de la xarxa vaig intentar posar el meu gra d’arena a la Diada; seguint la Via Catalana per la Independència i els diversos actes per la xarxa i Televisió de Catalunya.

Em va emocionar  veure com més d’un milió sis-centes mil persones amb una perfecta organització al carrer feien la Via i quedava molt clara l’aposta pel dret a decidir d’un poble oprimit fa més de tres-cents anys que no ha perdut l’empremta i el coratge per mostrar-se i dir clarament qui són i que volen.
Com va escriure el poeta Vicent Andrés Estellés: “Res es podrà en contra d’un Poble unit, alegre i combatiu” i així és el Poble Català.

La relació amb Espanya cada vegada és més tensa i ha sortit la part més reaccionària  i cavernícola a tirar pedres al procés.

Està clara la decisió d’una ruptura pacífica ( cosa que Madrid no li fa gaire gràcia i està intentant posar tots els pals possibles a les rodes) al mateix temps que intoxicar l’opinió pública envers als catalans i catalanes; i gran part dels Ministres del Govern, especialment de Guindos cada cop que tracten el tema de la Independència de la Nació Catalana ( això no s’atreveixen ni a pronunciar-ho”) posa la cirera al pastís, sembla un autista polític.

Provocacions no respostes:  l’avioneta d’intereconomia tocant els dallonses amb la pancarta “Unidos somos mas fuertes”.

La segona i gran provocació.  Un grup de feixistes, al crit de “Que no nos enganen Cataluña és España” violentaren i agrediren a les persones que a la Delegació de la Generalitat celebrava  l’acte de la Diada. Baix el lema de “Som l’España en marcha” s’han unit Falange Espanyola-FE i als grupuscles ultradretans ; del que cal destacar “Alianza Nacional” d’on un membre fou condemnant per l’assassinat de Guillem Agulló jove dels maulets de Burjassot l’any 1993 i que anà com a quart de llista a les eleccions, de nom Pedro Cuevas. Tiraren la senyera al terra, i  s’acomiadaren amb gasos lacrimògens, després d’atemptar contra la dignitat dels assistents.  

El Govern Espanyol ha condemnat l’acte amb la boca petita.
 New York Times contraposa el pacifisme de la Via Catalana i la violència ultra a Madrid.
Un dels caps, detingut Pérez de Herrasti, cosí del Ministre de Defensa actual ; fill d’un “Grande de España” i la mare de la família Urquijo. Rara simbiòsi:  de serps verinoses poden néixer escurçons.

Un prec, que la justícia es mostri tan ferma i contundent com en altres casos quan es tracta de gent d’esquerra no oficial i per més senyes independentista.

Per  a mi fou  un acte violent encarregat i aquells desgraciats detinguts eren els braços executors d’un poder feixista a l’ombra que es troba a les clavegueres; Inductors i possibles fiançadors de l’acte violent; amagats a l’ombra de la pudícia i el verrim ; mentre que nosaltres fem les coses a cara descoberta  i sense por a les seves represàlies.

 Els pares de Guillem Agulló, el maulet de Burjassot  assassinat ,  feren el primer relleu de la Via Catalana al País Valencià.  Assassinaren al seu fill, però no pogueren assassinar les seves idees.  
“No ens fareu callar, malgrat en segueu la vida” canta Al-Mayurqa i jo també.

dimecres, 11 de setembre del 2013

Clam pels Països Catalans independents








En verd l’espai
roig de diada catalana
s’ha aixecat la veu
d’un poble que crida
d’uns  joves que clamen
d’uns avis que esperen.

Un sol clam brau i potent:
independència!
sense condicions
sense el capital que comandi
les aspiracions d’un poble lliure,
sense col·laboracionistes,
sense traïdors a una causa
que és prou clara:

Som qui som!
 sense cap renuncia
Som qui som!
sense cap pacte
Som qui som!
sense col·laboracionistes espanyolistes,
sense cap estat
que ens amenaci
per esser qui Som

Som un estat i una nació
sense permís de ningú!
Ho proclamam:
Som Països Catalans
lliures, socialistes
i independents!

És el nostre espai en verd
el nostre espai en llibertat
el nostre espai sense concessions!

Menys que això, res!
Tot ara i ara mateix!

Barcelona 12-9-2012

dissabte, 7 de setembre del 2013

La desvirtuació de les paraules i la “democràcia” marca Bauzá



                         Vivim en un sistema polític, econòmic neoliberal que emprà més mascares



No fa gaire estona, al mig de les telenotícies d’IB3, em va xocar que respecte a un anunci esportiu referint-se a un proper partit de futbol, es va dir més o manco si Espanya o “La roja” estava a la recerca d’una altra “víctima”. Pos víctima entre cometes; perquè amb aquesta paraula està el re de la qüestió que molts mitjans de comunicació ( no sé si innocentment, no ho crec; o de manera intencionada ja em sembla més creïble) intenten desvirtuar i banalitzar el vertader sentit de les paraules amb l’objectiu que progressivament vagin perdent el seu sentit primigeni.

Ja he escrit bastant sobre els eufemismes. Ara toca a les paraules i el PP n’és bastant especialista emprant el terme “Nazi” per pa i per sal.

Anam al gra, de la paraula víctima.
Al diccionari Català-Valencià-Balear; una joia, malgrat als gonelles de torn que solen sorgir com les aigües del Guadiana, cada cert temps, els hi pugui rebentar el que escric i tant se’m fa.
VÍCTIMA f.: cast. víctima.
2. Persona o animal que mor o sofreix per culpa d'altri, o d'un accident, calamitat, etc.
          
            Em voleu dir, com es pot emprar aquest terme per definir un possible contrincant que seria la paraula correcta i tal volta un contrincant fàcil de vèncer?
Fitxeu-vos, perquè estan derruint  el llenguatge i la seva vertadera significació a marxes forçades.
Inclusiu s’està emprant un llenguatge bel·licista per noticiar situacions normals i rutinàries.

Sembla que aquesta manera de fer és una estratègia del mateix sistema (rentada de cervell) per anorrear els significats i que quan s’emprin no tinguin la vertadera importància i significació.

Anant a una manera de qualificar d’alguna manera pejorativa perquè l’opinió pública tingui un rebuig a les persones així qualificades. Un exemple més que clar, és als/les activistes d’esquerra (no oficial) i molt més d’esquerra independentista, són qualificades com a “radicals antisistema, violents, incontrolats”

No ens enganem, no existeixen els mitjans de comunicació estendards independents. Tots ells formen part de grups de pressió i tenen una representació ideològica que defensen i donen suport amb la manera de fer la línia editorial i de contractar als seus periodistes o articulistes. A dir que alguns són més permissius que altres.

Poques vegades els sentireu parlar d’una violència o abús d’autoritat de les forces de seguretat de l’estat per exemple. O Parlar de la violència d’alguns polítics ( referendats per una legislació que es fan a mida) . Un cas que em ve a la memòria ara mateix és la de José Maria Rodriguez ex Delegat de Govern que va  dimitir per presumpta corrupció (època Matas) i  entre ells, el que va passar amb els encausats de Bunyola. Un altre exemple, és el de Felip Puig ex Conseller d’Interior de la Generalitat amb un altre càrrec dins del Govern pels serveis prestats i que va esser prou contundent durant el seu mandat.

Bé, el setembre ha començat mogut: Futura intervenció militar a Síria. Obama ( Premi Nobel de la Pau) intentant vendre el peix i trobar suports, que no ho aconsegueix, basta veure la cara de pomes agres que passejava després de la reunió del G20; que fins i tot ha tingut a bé parlar amb en Rajoy i dir-li que el rebrà. Ha estat un mes de notícies enllaunades i farcides d’imprecisions i mentides. Em refereix a les armes químiques i el muntatge; ja que sembla que fotos de difusió dels morts foren preses fa deu anys a la Guerra d’Iraq, però el fotoshop pot fer meravelles. Han tornat a sortir a palestra, John Kerry Secretari d’Estat USA , Cameron Primer ministre Regne Unit; intentant vendre la moto de la perillositat; ben igual que sortiren Bush, Blair i Aznar fent el mateix paper amb les armes de destrucció massiva.

Sembla que l’acabament d’estiu serà mogut.  

Per acabar, faig  menció a la vaga indefinida de docents pel començament de curs, que s’hagués de posposar el dia per qüestió dels deu dies de termini; que el Tribunal Superior de Justícia, suspengui cautelarment l’aplicació del decret integral llingüicida i que el Govern Bauzá, faci un decret-turbo-exprès per aplicar-lo, malgrat la decisió del Tribunal.

Tan calents estan els ànims que s’està estudiant una denuncia al Govern Bauzá per prevaricació. I ojalà prosperi, ja que el despotisme emprat i la vulneració del dret emprant doblers públics per uns presumptes interessos, no té cap flaire de democràcia.

dilluns, 2 de setembre del 2013

Intervenció militar a Síria: Imperialisme Segle XXI



                  He inserit aquesta imatge; malgrat corre la notícia que algunes fotografies han estat manipulades. No ens ha de venir gaire de nou. Si és necessari perquè l'opinió pública desinformada no tan sols justifiqui o aplaudeixi la intervenció armada, ho faran.



Rememorant les intervencions bèl·liques propiciades per EUA, i els països que li besen el cul,  que tenen com a pla controlar les zones estratègiques ( recursos i matèries primeres: Petroli, gas, i un llarg etcètera; així com els interessos militars geoestratègics) es beslluma  un full de ruta d’operacions ben dirigides. Rússia i Xina no estan defora del sac.

Des de la Guerra del Golf (1990) amb el consentiment anterior de  l’eliminació  del poble Kurd, proveint a Sadam Husein del material químic i armes (EUA, Alemanya-material químic pel cosí de Sadam Alí “El químic)  França i Espanya (època Felipe Gonzalez) fou un genocidi consentit i còmplice.

Passant per la Guerra d’Iraq(2003) que amb la invenció de les armes de destrucció massiva degut a un informe de la CIA; el trio George Bush (EUA); Blair (Regne Unit) i Aznar ( Govern Espanyol que feu orelles sordes a més de quinze milions de ciutadans i ciutadanes que sortirem al carrer en protesta de la guerra: “No en el meu nom”) aconseguiren  la devastació del país ( on molts amics d’ells es feren d’or amb la reconstrucció); la guerra i efectes posteriors costaren  més d’un milió de persones mortes (per a mi assassinades) i  no s’ha aturat.

Manera molt “sui generis” d’exportar “democràcia” a Orient:  un eufemisme consentit.

En segons quins països que no li tenen gaire por ni respecte  al Gran Gendarme (llegiu per exemple les dues Corees) esgoten la via diplomàtica, algunes vegades a sancions més que toves; en canvi  d’altres, com el cas de Líbia amb en Gadafi, no tenen cap manies amb una intervenció militar i suport als seus opositors. El llevaren del mig perquè ja no interessava als seus plans.  Tot a dir que anys enrere, Gadafi que havia promès comportar-se, fou rebut amb honors per Obama, Zarkozi, Blair, Berlusconi, Zapatero, Aznar.

Orwel al llibre “1984” ja ho va descriure. Primer el gran amic (els països el reben, pacten amb ell, el passegen) amb uns mitjans de comunicació interessats i manipulats. La memòria del poble és curta. Quan ja no interessa, resulta que de cop i volta el converteixen amb l’enemic número 1 del món i hi ha que aniquilar-lo per la seguretat de la població mundial; i els mitjans de comunicació donen la seguida, i justifiquen l’atac i intervenció.

Ara toca a Síria: Es repeteix la història, amb una diferencia d’actuants. George Bush no tenia el premi Nobel de la Pau i en Barak Obama si.
Sempre troben una excusa per l’acció bèl·lica. No diuen que els beneficiats seran Qatar(inversor en la guerra civil a Síria), Aràbia Saudita i Turquia. Qatar té avions pel trasllat del  seu gas liquat i vol un gasoducte que arribi fins Europa(passant per Turquia). Turquia no li interessa que es creï un futur estat Kurd.  Avaladors occidentals: EUA, Regne Unit i França. I per acabar Síria, és amic d’Iran. Iran podria esser l’altre en rebre.
 OTAN no intervindrà  ( on en Felipe González ens hi va colar la permanència amb un referèndum més que manipulat) Regne Unit; que ha fet anques enrere. En els darrers deu anys EUA, Regne Unit i Israel han emprat armes químiques. A Iraq (2004) i Israel (2009) Fòsfor blanc a “operació plom fus” havent ratificat el Protocol III (2007) on es prohibeix emprar artefactes incendiaris en guerra (2007) . Tractat de Ginebra per l’entrefolre.
La darrera, uns rebels, mercenaris, facció d’Al Qaeda contra el règim del  President Sirià Al-Assad, diuen que foren ells els responsables de l’atac  amb les armes químiques enviades per el Principe Bandar cap de la Intel·ligència d’Aràbia Saudita al Front  Al Nursa, grup afiliat  a Al Qaeda. Més fiables que   n’Obama i a en John Kerry.

Obama ho tindrà complicat en convèncer al Congrés el proper dia 9. Els seus arguments trontollen  Si li tomben la iniciativa de l’atac,  serà una patinada històrica.
Noam Chomski escriu: “Obama està executant la major operació terrorista de la història”. Un pla ambiciós d’Obama, preparat fa bastant anys per  controlar tot Orient Mitjà. I ara té una gran ocasió: Liquidant Síria i Iran després, via lliure.

Els mercats tremolen, importen més els  beneficis i les pèrdues del gran capitalisme ,  que l’abast de les persones exterminades, pels governs i exercits, braços executors dels seus interessos.

 I mentre,  el barril de petroli pujant  al màxim històric de 116 dòlars el barril. Gas i petroli xops de sang.