dissabte, 29 de juny del 2013

Els estats, la repressió i el seu continuisme



                                         L'argumentari de la violència estatal i l'abús de poder


La majoria dels estats defensen la seva estructura de poder , que a través del sistema econòmic en vigència, actualment el capitalista, els permet el seu manteniment i la seva supervivència.
Tots els estats han governat a favor de la o les classes dominants.

Parlar d’una vertadera i real democràcia dins d’un sistema ideològicament neoliberal, ens fa entrar dins d’una contradicció permanent on la incoherència dels discursos polítics i de la religió dominant, es fa palesa a diari.  S’omple d’eufemismes i a vegades frega el discurs profètic que ni ells mateixos es creuen, perquè venen i tenen constància de la mateixa impossibilitat que succeeixi  el que volen que nosaltres ens creguem en un acte, ja no sé si de bona o mala fe.

El dubte, molt més que clar, que la separació dels tres poders de l’estat (deixem de moment el quart poder: mitjans de comunicació controlat per les classes dominants) es troben realment separats i són independents; es troba en el carrer, en articles de reflexió i assaig; en postures intel·lectuals allunyades de l’oficialisme.

Tal com està muntada l’estructura d’estat, on teòricament “intenten diuen” que els tres poders siguin independents, té una quantitat molt gran de llacunes “intencionades (?)” que l’executiu de cada partit majoritari governant en un curt vaivé periòdic,  pugui emprar a la seva conveniència; exercir el poder sobre els altres, legislatiu i judicial; per acontentar al poder econòmic que els sustenta i el qual estan compromesos a servir: Banc Central Europeu: Fons Monetari Internacional: Bundescank: Merkel: Rajoy.

Exemples en tindrem a balquena, em ve a la memòria la llei que preparà Gallardon i que aprovaren sense cap mania, respecte a l’increment inaudit de les taxes judicials: Motiu, que una part de la ciutadania s’hagi d’aturar de defensar els seus drets per impossibilitat econòmica.

La insensibilitat de les necessitats i possibilitats de la ciutadania, basant el seu afany recaptador no tant pel benefici de l’esmentada ciutadania, si no per tenir les arques el més plenes possibles i poder fer els seus plans de continuïtat durant la legislatura, endeutant al poble, retallant les necessitats més bàsiques; i posant als ciutadans en una situació de penúria econòmica; com ha estat per les nostres contrades la pujada exorbitant de l’IBI , al poble de Sóller; fregant l’abús de poder (majoria absoluta).

Existeixen molt més altres exemples d’afavoriment de plans, amics, clientelisme que formen part del mateix sistema que els permet la continuïtat política. Exemple ha estat la pujada de les taxes universitàries perquè tan sols una elit privilegiada tingui accés a la capacitat de preparació, intel·lectual i ideològica ( ja s’encarregaran a les universitats privades)  i repetir les estructures de poder del sistema.

La preparació en tots els estats i el manteniment de l’exèrcit i les forces de seguretat de l’estat esdevé també per a defensar els interessos de les classes privilegiades. Exemple el tenim en la intervenció de l’exèrcit que l’Estat Francès va enviar a Mali. Encara no ha acabat de manera real el colonialisme. Malgrat hi ha colonialismes interiors com és el cas de l’Estat Espanyol, en un territori on hi ha varies nacions: Catalana, Basca, Gallega; per a mi també Andalusa....

La repressió policíaca, judicial i legislativa de les organitzacions polítiques o dels moviments ciutadans, defora de la política oficial, que realment qüestionen el sistema i estan donant passes pel seu replantejament, traient a llum pública les seves contradiccions i incoherències i la seva necessària dissolució per un de més equitatiu en la repartició de la riquesa creada per les classes populars; s’ha accentuat. No ha estat aplicada a les vàlvules d’escapament controlades, tant de partits “d’esquerra(?)” com de sindicats majoritaris.

Sempre, sigui l’estat que sigui, quan veu perillar la seva continuïtat o és amenaçat, aplica conjuntament la repressió física, ideològica, mental i emocional.

No hi ha argumentació. És “l’argumentació de la violència”: “Em fas nosa i com t’estàs convertint en el meu enemic, tinc tot el dret a liquidar-te”

Contrainfo, al seu anuari 2012, publicà un mapa de la repressió a Mallorca.

A vegades, el poder judicial els posa a retxa, en part. L’arxivament de la causa per la via judicial,   a les encausades  pels incidents del Coso-2011 a Felanitx, però no les multes imposades per la Delegació del Govern. Tot i que durant el temps que duren els processos les encausades, passen una pressió que també  forma part de la repressió molt més que sibil·lina.

diumenge, 23 de juny del 2013

Hostal Rocamar i les trames incorruptes del sistema



                            971.000 € s'han pagat per aquesta "joia ruïnosa" amb doblers públics


Hostal Rocamar de Sóller  i en Delgado s’ha aprimat.
Una taxació de l’hostal en ruïna, per dos-cents vuitanta i quatre mil euros i una altra de  nou-cents setanta i un mil, si no hi estava. El varen venir a veure?

Algú menteix. L’especulació, emprant doblers públics,  ve d’enrere, feta com sempre pels que tallen el bacallà i ens deixen les espines.
El capcurucull de la piràmide s’hi troba en Delgado , Conseller de Turisme del Govern Balear, el dels  collons de cérvol damunt el cap. Reunió per  a prendre cafè (?), dies abans del pagament, diuen :  el Cap d’inspecció de la Conselleria de Turisme en Josep Ensenyat, Director General de Turisme Jaime Martínez , el batlle  Carlos Simarro,   , i En Gabriel Darder, regidor d’urbanisme. Premsa dixit.

Una trama rocambolesca que començà el 2005 amb Pla Territorial. de Mallorca i el tema de places hoteleres. Compram i esbucam Rocamar i cinc mil places a Sa Ràpita.

Emprada segona taxació com si fos nou de trinca. Calculadora en mà  per passar-lo a les antigues pessetes, i no m’hi caben els zeros.  Operació  manual i em surt una xifra 9.983.160.000  pts. que esfereeix.
Com es justificarà? El presumpte “contuberni” ve de l’anterior legislatura i s’ha conclòs en aquesta.

On  han anat a parar els sis-cents mil euros? La premsa ja ho ha dit, el premi ha tocat a en  Jaume Ensenyat,  pare del cap d’inspecció de la Conselleria de Turisme.   

Per això hi  ha doblers, i no  per: serveis socials, sanitat, cobrir les necessitats bàsiques de persones  crear llocs de feina  o el  dret a l’habitatge. Ni pel  pagament acumulat del deute de la bonificació del peatge del Túnel de Sóller.  Vint i sis mesos que no el cobrem, i  passa dels tres milions d’euros.

Però màgia,  abans de Sant Joan,  una “almoina ” d’abonament de  dos mesos,  possiblement per refredar el cabreig del poble de Sóller amb la pujada de l’IBI i la seva gestió de cobrament. Que es veu el plomall! Preparant eleccions 2015?

A mida que es van destapant casos de corrupció, podríem  pensar que hem estat governats per una xarxa corrupta, organitzada per delinquir,  que la seva tasca principal ha estat acumular doblers i patrimoni de manera bastant il·lícita. Ja dic, podria pensar, de moment el pensament és lliure, o no?

Han pujat al carro de la política per fer-se un bon coixí i així i tot no en tenen mai abastament. A més s’han rodejats de bons arbres  i  “Qui a bon arbre s’acosta, bona  ombra...”

No crec amb ells, i tampoc em representen, i per aquest motiu no vaig a votar. Fai una abstenció conscient malgrat sigui criticada. No contest a les crítiques, doncs no  vull entrar dins cap polèmica, doncs podria tirar a ferir i  no m’interessa. Tinc feines molt més profitoses.  

La partitocràcia és ofensiva i serveix, perquè el sistema econòmic segueixi funcionant a la perfecció i l’esquerra oficial funciona com a vàlvula, perquè el descontent sorgeixi de manera que no sigui intempestiva i sigui degudament canalitzat, ben igual que els dos sindicats majoritaris. Política prou tou, que no faci mal al sistema.  

El sistema electoral, és una gran presa de pèl, i després de les grans promeses electorals, un cop assolit el poder, no tan sols s’obliden d’elles si no que fan tot el contrari.

És el sistema que és acumulatiu i  reparteix misèria i pobresa en connivència amb els polítics  que es deixen corrompre per un sistema corrupte.  I res es podrà construir fins derruir-lo, ja que  està ofegant les economies més dèbils, i que ha  debilitat més , amb   “gran crisi inventada”, reinventant l’esclavatge del segle XXI. Abans venien i compraven vides, ara compren i venen països.

Estic totalment d’acord amb  les paraules de la parlamentaria de la CUP , sobre que no es pot canviar res de manera institucional.
Una cama al Parlament i l’altre al carrer, és el que pertoca.

Qui estem treballant al carrer, fem nosa a la classe política, molta nosa, ja que no ens poden controlar, perquè no tenim amo. I diàriament patim maneres de repressió, perquè si que fem mal al sistema que protegeixen. Som una pedra a la sabata. Una busca dins l’ull, destapant veritats que ens amaguen baix  catifes de mentides.

Per avui tanc la paradeta, escriure, segons quines coses i de segons qui, a vegades m’és un suplici.

diumenge, 9 de juny del 2013

Quan els moviments socials esperonen els Partits Polítics



                                               A vegades un logotip diu més que mil paraules


Després de deformar la fesomia de l’avinguda Juli Ramis, amb la tala indiscriminada, opaca i arbitrària dels més de trenta pollancres ( no feia falta talar-los tots, hi havia alguns exemplars que no feien borra, per tant tampoc al·lèrgia) i el dubte si costarà més el pa que el vi, ja que el Batlle Sr. Simarro, afirmà a premsa que la “broma” costarà a les arques de la Vila prop de quinze mil euros, quan en altres declaracions s’havia dit que no li constaria un cèntim; hi ha alguna pregunta a fer, o serà el negoci de na Peix fregit? Per quin temps bastarà la llenya per escalfar l’aigua de les  piscines del poliesportiu? Què s’haurà estalviat en gasoil? Compensarà a les arques de la Vila l’escomesa? M’encantaria veure els comptes, clars és lògic, fent un elogi a la transparència a la que no ens tenen massa acostumats.

Al  darrer plenari ordinari i els quinze punts que es debateren, em va donar a veure que l’oposició s’ha posat les piles i està fent el que realment és el seu treball: Controlar al govern i presentar alternatives fonamentades per a millorar la qualitat en molts d’aspectes, més que necessaris de la nostra Vall.

Propostes  de mocions, aprovades per unanimitat com la preparació d’una ordenança per l’arbrat de Sóller; la gratuïtat del peatge del Túnel de Sóller pels ciutadans de Sóller i Fornalutx ( quedaren defora els de Bunyola i Escorca per petició PP); la sanitat pública; amb alguna modificació exigida pel Consistori. De tot s’haurà d’estar a l’aguait el seu compliment.

Que es declarà “Sóller ciutat lliure de desnonaments hipotecaris”  i la moció al complert  m’alegra molt pel que realment significa.
A dir que els partits polítics, comencen a fer-se ressò i a treballar adequadament per  les exigències dels moviments socials; queda més que palès.

Quan  la societat civil s’organitza i es mou, espolsen d’alguna manera la forma de fer dels partits polítics, els esperonen, perquè no perdin el carro, el tren o qualcuna cosa més a les properes eleccions. Una manera clara d’alliçonar.

Les intervencions d’en Simarro i d’en Bestard,  no tenen tara.
Pel que comenta del tema de serveis socials, va prometre el món de Yupi, que l’ajuntament faria, que tothom estaria atès, i que seria  fantàstic. A dir que en un setmanari passat, va afirmar que estava preparant un pla de cobertura de serveis socials, que seria impressionant.

Respecte al Regidor Sr. Bestard a una pregunta d’una persona  del públic respecte a l’IBI; on es demanava, perquè uns ciutadans/es que tenen el rebut domiciliat bancariament podran accedir al fraccionament; mentre qui no el tingui, haurà de pagar la totalitat en un període voluntari que acaba dia 28 de juny; i que el rebut és de caràcter anual; per tant del rebut del 2012 al del 2013, hauran passat sols set mesos. Va afirmar que s’havia informat, va oferir que qui no el pogués pagar que anés a l’Ajuntament s’estudiaria el fraccionament, i se li donaria el màxim de facilitats. Ja ho sabeu. Tot i que, sembla que un grup de ciutadans han interposat un recurs de reposició a la liquidació de l’esmentat impost, serà que no se’n fien?
No va quedar gaire clar, que si el fraccionament dels que tenen domiciliació bancària, és per donar facilitats als ciutadans/es, o per tenir unes entrades de tresoreria repartides en dos períodes lo més propers possibles. Un no vol esser mal pensat, però com du anys rodant, ho és.

A punt d’acabar el ple,  la llenegada d’intentar incloure un punt urgent, al final del darrer punt del plenari, per tirar abaix l’al·legació de Deixalles, respecte al tema de la licitació del concurs de recollida selectiva, que hagueren de retirar ja que un partit de l’oposició havia presentat abans del ple devers cent seixanta al·legacions. Cara de pomes agres posaren el Batlle i el portaveu del PP.

Aquest dia, el batlle va fer a saber que convocaria un ple extraordinari, que ha estat urgent i  que quan escric això, es va fer el passat divendres  7 de juny, on es rebutjaren cent noranta  al·legacions, inclusiu les fetes per Deixalles, per majoria absoluta i amb el vot de qualitat del Batlle, degut que faltà una regidora del PP.
Pel que he llegit, el tema de la licitació del concurs de recollida selectiva, acabarà als jutjats. 

Estiu calent, al manco en política.

dissabte, 1 de juny del 2013

Esclavatge del segle XXI i violència institucional




                                                            Repressió "Marca España"


Nova modalitat d’esclavatge? El Banc d’Espanya, proposa que es facin contractes a aturats per davall del salari mínim interprofessional (recordem 645,30 €/mes) un dels més baixos d’Europa.

Els nostres intel·ligents polítics han assolit una tasca insuperable, cinc anys de destrucció de llocs de treball.

Altra notícia, Alícia Sanchez Camacho (PP) triplica el seu sou en plena crisi. És això una manera de violència institucional i afegir un insult? Jo n’estic convençut què si. Com perquè  pretenguin que enlloc d’escraches, els hi tirem floretes.

La col·locació d’en Bosch “El crispador”  , com a premi per les feines brutes que li ha fet a en Bauzá amb el tema de la llengua, i just ara com no el volen ni per Madrid, pels serveis prestats al règim, una plaça- canongia d’assessor d’economia. Rodoli inclòs.
Segueix ,  el poble s’uneix en contra de la troika i bloquegen el Banc Central Europeu a Frankfurt. I no és estrany amb les retallades.

Els ànims es van escalfant de manera molt preocupant, però lògica. La campanya de desprestigi i més, en contra dels que sortim al carrer a reclamar els nostres drets , som batejats com a violents, radicals anti sistema, per tal d’aconseguir un rebuig per part de l’opinió pública contra nosaltres. Campanya orquestrada pels mitjans de comunicació adeptes al règim. Podeu contemplar que quan hi ha una manifestació on mils de persones surten al carrer de manera pacífica, les imatges que vos mostraran serà la crema de contenidors, les pedres en contra les vidrieres, i aquesta imatge vos quedarà, llavors, és fàcilment “justificable” una presumpta violència policíaca i un presumpte abús de poder, en contra de tots els altres. Tampoc queda clar, ja que molts dubtes hi ha, si aquests violents, són infiltrats per rebentar les manifestacions i obtenir la justificació de les càrregues. Recordeu la bala de goma que va rebentar l’ull d’Ester Quintana; es disparà acabada la manifestació, quan moltes persones ja es retiraven cap a casa seva.

Qui són els violents? Qui amb les seves legislacions i aplicacions de les mateixes violen diàriament els drets de la ciutadania?

Qui empren les forces d’inseguretat de l’estat ( aix quin error) per aplicar les seves lleis  injustes i sagnants en contra de les economies més dèbils?

Qui són els capaços d’escapçar drets bàsics com sanitat, educació, dret al treball, dret a l’habitatge digne( contemplat a la Constitució Espanyola) i desprès malgastar i malbaratar milions d’euros de manera absurda i molt lluny de les vertaderes necessitats i prioritats de la ciutadania? És això una mena de violència institucional o no?

Llavors que volen besades per la tasca tan ben feta? O es mereixen puntades de peu al cul fins treure’ls defora, on no puguin continuar fent més mal. Realment són ells els perillosos, no nosaltres.

Per allà on passen creen crispació, injustícia, ignomínia i misèria. Què es mereixen realment els que besen el cul al sistema financer, entre d’altres, per aconseguir  llocs sucosos de feina  i de per vida?

Estic cada divendres al punt que s’ha creat per a assessorament als afectats per la hipoteca a Sóller, no en xerraré, simplement dir que es contemplen casos que són de jutjat de guàrdia. Això, també és violència!

Em sembla que fou dijous, darrers dies  de maig, que vàrem estar a Bunyola, tot recordant un any de la repressió als companys i companya –encausats de Bunyola-   que es manifestaven pacíficament.  Vàrem projectar un vídeo  on es veia  la violència que va exercir la Guàrdia Civil, em va tornar a posar els pèls de punta i a generar-me una altra vegada una indignació. A les imatges del vídeo  es mostrava realment qui emprava la violència selectiva, i arbitraria,  sabien clarament qui serien detinguts: lluitadors i lluitadores, però no terroristes com les tractaren. Detinguts i malmenats. Escarnits i insultats. Democràcia marca Espanya.

Es parlà del  mapa repressiu de l’any 2012 (Delegat de Govern José Maria Rodríguez, l’artífex, que manifestà que havia acabat la paciència, més tard  dimitit per presumpta corrupció) que es publicà a l’anuari de Contrainfo. Vos puc assegurar, que per recordar una repressió semblant a Mallorca, ens hauríem d’anar  més de trenta anys enrere.
Per tant, quan qualifiquen de violents, que vagin molt alerta com es posen aquesta paraula a la boca, no sigui que els hi esclati.
La violència,  es pot exercir de manera sigil·losa i maquiavèl·lica des de dins dels despatxos, i la practiquen.