Retorn a casa i un testimoni de sentiment en el carrer

                                 Aquesta és la notícia i imatge que va provocar la carta que transcric

El dissabte, acaballes de juliol,  varem arribar a casa després de 4 dies de neteja mental. Ni ordinador, ni televisió, ni diaris, ni cap canal o mitjà de comunicació. Sol, descans, nedar i perdre completament el sentit del temps; fora horaris. Una experiència molt recomanable si es pot.

Retorn al meu ordinador i a controlar espais i horaris i em pos a veure que en puc treure de l’article.

Abans de partir, la meva dona es va trobar una persona que em coneixia i en volia passar una carta manuscrita, i que en fes el que sentís. Li entregà la carta aquí a Sóller, després de cercar-me de manera infructuosa, i per qüestions de feina hagué de partir. No sé ni el seu nom, ja que no li va dir a la meva dona, no tinc ni el seu telèfon. Tinc la carta just davant meu a la taula escriptori del meu estudi, i em sembla que l’he de transcriure, i ho faré tal com està sense cap tipus de correcció.

És un esclat d’indignació, arrel de la contemplació d’una d’aquestes fotografies que ens remou per dedins i que per desgràcia solen aparèixer publicades a alguns mitjans de comunicació; en aquesta ocasió era en un periòdic. Transcric i li don les gràcies.

“M’importa una merda (un pebre) sa “prima de riesgo”

          “                 “ sa crisis bancària ( encara que hi hagi hagut gent del carrer que hagui contribuït a aquesta amb la seva avaricia)

M’importa una merda els polítics. Es una raça exterminable.

M’importa una merda que no poguem tenir el nivell de comoditats que teniem abans de “la crisis”

Tot això i més m’importa una merda després de veure sa foto del diari ULTIMA HORA, PÀGINA 10 DEL DIA 21/7/2012.

(Vos anim a mirar-la)

Mentres passin cosses d’aquestes i surtin fotografies pels mitjans de comunicació, mos mereixem lo que passa i més.

Hauriem d’estar empegueïts. ¡Humans! res de res... Els animals no arriben ni arribaran a aquestes barbaritats.

Acabarem malament, això segur.

Nota: Ah! I que mos haguem apuntat a una ONG (això està de moda) per rentar-nos sa consciència no serveix de res. “No cuela”.

P.D. Quan mos deixem  de mirar es maluc(mali) i allarguem sa vista m’es enlla de noltros, i canviem, tot anira a millor...però...

Ja ho se, això  ara es com lluitar conta els molins de D.Quijote, amigo Sancho”

Vaig veure la fotografia i és impressionant. Una descripció de la fam i de la misèria que  assola el món, amb la imatge d’un nadò africà,  desnodrit, que sembla que està reclamant compasió, que posa la pell de gallina.

Quan ara mateix, quasi tot, es valora des del punt de vista econòmic, quan es comença a tocar en el “primer món” les penúries d’una crisi de moltes més coses de les que ens volem fer creure; ja que a segons quins estaments no la pateixen gens a la crisi, sobretot un President del Govern Espanyol ( pos per exemple) que  pot arribar a tocar els sis-cents mil euros a l’any per tres sous i un complement de dietes; sense parlar d’altres diputats, senadors, etc. O alguns batlles i regidors; Uns jocs olímpics que valdran una milionada, ja que després de l’Eurocopa necessitem una mica més de “Pa i circ”.

Veure com la gent perd el cul, per anar a veure un creuer de súper luxe que visita el Port de Sóller. Quan un batlle, el nostre, perd el nord, amb un projecte emblemàtic que inclou un Auditori, i que ha reduit  treballadors socials,i mentre s’ha  duplicat el nombre de famílies que necessiten ajuda, i un llarg etcètera de penúries,  no és estrany que veure una fotografia com la que fa referència qui ha escrit la carta que he transcrit( em sembla que m’hagués passat el mateix), li pegui un fort atac de ràbia, mala llet, indignació i també una mica d’impotència.

No vaig esser capaç de posar-me a escriure abans, començava a estar agobiat ,  ja que necessitava aquesta desconnexió que hem fet, per a poder continuar amb la tasca.

Però he cregut important deixar aquest testimoni, d’una persona que no escriu a cap diari, que no ha pretès que els seus sentiments arribessin a cap mitjà de comunicació i que me la va voler entregar, sense cap mena de condició, aparegués publicada pel que significa.

Un país en mans de lladres, corruptes , ineptes i feixistes

                               Així ens malmenen quan reclamem els nostres drets al carrer

Estem governats per pocavergonyes, lladres, corruptes, ineptes i feixistes.

Sant Mariano, els dels miracles de Brussel·les,que cobra tres sous i alts,  complint les comandes del neoliberalisme més salvatge i agressiu ha ordenat la nova retallada a la classe treballadora, funcionaris inclosos i a un altíssim percentatge de ciutadans i ciutadanes de l’estat espanyol. A més puc afegir que són uns mentiders, hipòcrites i em podria fer extensiu en qualificatius.

Augment de l’IVA del 18 al 21%; o sigui electricitat, aigua (serveis bàsics i públics)  telèfon, material escolar  i un gran fotimer de coses, pujarà el preu; menys els articles de luxe.  L’altre tipus del 8 al 10%; la base de la cotització d’atur retallada als 6 mesos (abans era a l’any) del 60% al 50%. Anul·lada la deducció per la compra d'habitatge a la declaració de renda  el 2013 ( deu esser per incrementar la compra, no?).

També reben per lo vist els funcionaris que no tan sols se’ls ha rebaixat el sou no sé quantes vegades, que  no els hi pagaran la paga extra de Nadal.

I segueix, també reben Batlles i regidors dels Ajuntaments amb baixada de sous; i ho veieu, com el Consistori del PP de Sóller, s’ho devia veure venir, i sembla prou “viu”, a la partida dels sous de Batlle i Regidors, dels pressupostos del 2012, augmentada en seixanta mil euros. Deu esser per compensar, no? A veure que en dirà  el poble, quan en un proper plenari facin  l’endemesa?

A l’estat espanyol, no sé que putes passa i em refereix que tant n’Aznar com en Felipe Gonzalez els hi va tocar una vaga general, per bastants menys motius del que ha generat en Rajoy i Camarilla, obeint les ordres dels seus amos.

Hom es demana, on són els sindicats? No veuen prou motius per aixecar el crit i treure la gent al carrer o esperen que hi surtin per iniciativa pròpia? I si és així, es guanyen realment els sous que cobra la cúpula sindical, que són prou ben compensats?

També em deman si el Govern de Rajoy no espera cap contestació a aquestes mesures, o es tornaran inventar una altra Eurocopa, per acabar de dormir al poble, o amb els jocs olímpics, bastarà?

Hom es torna demanar, si per reactivar l’economia  i la creació de llocs de treball, és precís incrementar el consum i donar a la població la sensació d’estabilitat ( hauran de fer molts de juraments en va per aconseguir-ho), com és que apliquen unes mesures que van totalment en contra direcció?

I els pobrets bancs, seguiran tenint més beneficis? I quins sous tindran els alts càrrecs i quines prebendes ben igual que els polítics que, alguns estan cobrant dos i tres sous?

Els directius de l’IBEX, s’han pujat els sous un 5%.

Reduir el 30% dels regidors dels Ajuntaments, que no ens enganin. No és una mesura d’ajust econòmic,   és un cop frontal a la democràcia. Aplicant la llei d’Hondt, qui reben de valent són els partits petits i també les CUP. Beneficia,  al PP, PSOE i a Catalunya a CIU. Veurem que passa a l’Ajuntament de Sóller i quins regidors/es se’n van al carrer.

Queda més que patent que l’estat policíac es troba al carrer, que les protestes pacífiques són atacades amb totes les armes possibles dels antiavalots amb unes ordres ben clares per part del Ministeri d’Interior. La repressió i la brutalitat policíaca s’ha fet palesa i la denuncia per part de tots els partits que es diuen d’esquerra hauria d’esser imminent. Ja és hora de deixar d’esser políticament correctes i defensar a una ciutadania que l’estan atacant, botant-se totes les normes d’un estat de dret.

La “Marxa negra” dels miners ha estat atacada. La manifestació espontània al Parlament ha estat brutalment dissolta pels antiavalots amb bales de goma en contra d’una població civil i pacífica, inclusiu uns joves que esperaven per l’estreno d’una pel·lícula.  El poder està en mans d’una extrema dreta que es bota la legislació vigent per a seguir mantenint els privilegis i beneficis del capitalisme més agressiu fins als moments.

No podem seguir callats. I molts dels que haurien, no de parlar, si no de cridar, es mantenen en un silenci còmplice.

El Ministerio d’Interior,  té les mans banyades de sang, i se li han d’exigir responsabilitats, al manco des de la justícia, això si és que realment se’ls hi aplica

Concentració a favor de la llengua 17 de juliol i perillositat del Tramvia

Dia 17 de juliol, revetlla del “Alzamiento Nacional” i arrel d’una concentració en rebuig de l’aprovació de la llei de Funció pública, aprovada el dematí pel Parlament de les Illes Balears ( controlat per majoria absoluta pel PP), que situa el català com a llengua de segona classe, contradient el nostre Estatut d’Autonomia.

La concentració organitzada per l’Obra Cultural Balear, s’havia de fer a la plaça de la Constitució ( de l’Ajuntament), arribà un informe de la Policia Local, en el qual es deia que (redactat en castellà) degut a la perillositat del Tramvia, que passa per plaça ( un autèntic disbarat, ja tots els actes es fan allà, inclusiu el mercat dels dissabtes), que és fes al que anomenem “Es Castellet” Plaça d’Espanya, on encara, contradient la Llei de Memòria Històrica s’alça un monument feixista que mostra els símbols franquistes preconstitucionals i prohibits a la Constitució Espanyola de 1978.

L’excusa peregrina d’enviar-nos davant el símbol de “La cruz a los caidos” i de l’aguilot, degut a la perillositat del tramvia, es podria prendre com una provocació ja que dia 17 de juliol, és la revetlla d’un cop d’estat orquestrat per la dreta espanyola, el 18 de juliol de 1936, que executa Franco i altres Generals insurrectes, en contra d’un govern legalment establert i triat per les urnes, la II República, del qual ara en fa 76 anys.

El dematí dia 17 el Parlament de les Illes Balears controlat per la majoria absoluta del PP, havia comès un cop d’estat en contra de la nostra llengua, esbucant un consens de quasi trenta anys sobre la normalització i preservació de la mateixa, fet per totes les forces polítiques parlamentàries (PP inclòs).

Ens enviaren a la plaça d’Espanya on es troben els símbols patris dels seus avantpassats, ja que són hereus del Franquisme? Recordem que el fundador d’AP (posteriorment PP)

Fou Manuel Fraga Iribarne, peça clau en diversos Governs de la Dictadura Franquista; que aconseguiren aglutinar totes les forces de dreta, o sigui una espècie de “CEDA” (Confederació española de derechas autonoma, creada pels partits polítics catòlics l’any 1933 ) a la moderna; i que tingué un gran protagonisme en la gestació del cop d’estat d’en Franco i finançament del bàndol  nacional durant la Guerra Civil (March inclòs).

Es feu un parlament per part de Cati-Eva de L’OCB, condemnant la brutal agressió a la nostra llengua i per part de Francesc Lladó, es llegiren els noms dels parlamentaris que havien aprovat aquesta ignomínia.

 Els lemes corejats a  la concentració, on més de seixanta persones diguérem clar i llampant:

A Mallorca en Català!

Qui estima la llengua, no la destrueix!

I per si no els hi ha arribat encara a les oïdes, malgrat ho diguérem prou clar i fort:

No ens faran callar!

El retorn del feixisme: Ens roben el futur

                                      De que putes es felicitaven? A ells no se'ls hi retalla res!

Ens estan robant el futur. La dreta que s’està radicalitzant en extrema dreta de caires feixistes, ha iniciat el cop d’estat en contra dels principis i drets democràtics aconseguits amb anys de lluita, patint repressió, assassinats i tortura.

També tenim un PSOE que vilment ha callat i no ha fet la tasca, que teòricament li pertanyia a la “S” de socialista; ben igual que la dreta ens ha venut al gran capital per a poder seguir mantenint la seva quota de poder.

Els sindicats, no és que s’hagin refredat, s’han congelat, i les cúpules han traït el missatge pel qual lluitaren Marcelino Camacho i Nicolas Redondo, dos sindicalistes que pararen amb els ossos molts d’anys a diverses presons de l’estat durant la dictadura franquista.

El cop d’estat, torna a esser cruent, malgrat encara no s’hagi convertit en una guerra civil; però el que si s’està accelerant és la lluita de classes.

Els drets dels ciutadans reclamats al carrer, ja que una gran part dels polítics tan els governants com el que estan a l’oposició, els ens estan robant descaradament, són violentats i reprimits enviant els seus cans de bou; psicòpates legalitzats que diuen mantenir l’ordre públic quan és a la inversa; ben armats i que els llancen contra la població civil i pacifica.

Legislen impartint el terror de forma judicial amb penes més altes de presó i sancions inassolibles i absurdes, que s’estan carregant principis democràtics degudament legislats a la Constitució Espanyola de 1978.

Els casos de corrupció han aparegut a dojo, i inclusiu el delegat del Govern a les Illes Balears Jose Maria Rodriguez, està imputat en un delicte de malversació de cabdals públics; el mateix que mana la Policia Nacional i la Guàrdia Civil; i ara mateix s’està dubtant si està interferint amb la investigació de la Guàrdia Civil sobre el seu cas, que prové de l’època Matas.

El 1936 les forces d’esquerra, el front popular, i els sindicats anarquistes CNT, el que tenien més representació dins l’estat espanyol i més afiliats; s’enfrontaren al feixisme; i perderen. Perdérem. I varen venir quaranta anys de foscor i represàlies. Una liquidació permanent i orquestrada des del franquisme de tot el que era l’esquerra.

Ens organitzarem, jo per la meva edat vaig començar la lluita dins la clandestinitat més tard, i començarem a combatre la dictadura des de tots els fronts possibles, fins arribar a aconseguir l’estat de dret  a partir del 1978.

Fa anys que estem fent passes enrere, que s’ha culminat amb la majoria absoluta del PP qui ha mostrat el seu vertader rostre.

Comanden, que no governen, amb una “legitimitat” relativa  emparada per una llei electoral que ha ajudat als dos grans partits majoritaris a fer alternances en el poder: la llei d’hondt.

Existeixen  atacs diaris contra la democràcia, a favor del centralisme d’estat i la no representació d’altres forces polítiques minoritàries, que també són vots ciutadans, intentant  fer-les desaparèixer del mapa, i  reduir el trenta per cent dels regidors dels ajuntaments, amb un clar intent de carregar-se el municipalisme que es troba molt més a prop del ciutadà; deixant els ajuntaments simplement  en  els gestors d’uns serveis bàsics i poca cosa més.

Han arribat a tal extrem que els sindicats unificats de Policia  Nacional i Guàrdia Civil, s’estan preparant per iniciar una vaga.

S’han carregat drets tan bàsics com la sanitat, l’educació, que la volen elitista altre cop  i la cultura, que els fa una nosa que no és de dir, li estan tirant torpedes a diari.

No xerraré de l’espoli a les comunitats autònomes que creen més riquesa: Catalunya, Illes Balears, País Valencià... per destinar els doblers a obres i inversions tan absurdes com és un aeroport a Castelló que no està en funcionament.

Dels polítics, no  n’escriuré, si dels deu mil milions d’euros anuals que l’estat entrega a l’església catòlica, més de cinc cents cinquanta milions a la Casa Reial, i per arrodonir, set milions d’euros en primes a “La Roja” tot pagat amb doblers de la classe treballadora, que li neguen el pa i la sal, i de cada cop hi ha més misèria i pobresa. Fins quan ho consentirem?

Fins quan callarem davant els insults d’una diputada del PP Andrea Fabra que digui “Que se  jodan” en el Congrés de diputats, quan s’estava parlant de retallades a aturats?

Sé que en algun moment l’olla rebentarà, i l’esclafit ni el  me  vull imaginar.

“La Roja” i els valors patriòtics espanyolistes

 El meu respecte per qui ho varen voler celebrar. És la seva opció. Tot i que, aquestes imatges són impresentables en una democràcia.

No he seguit cap partit de l’eurocopa, ni de “La Roja” no són els meus. I no m’agrada gaire que em manipulin. No vull dir que no vegi algun clàssic Barça-Madrid, però quan hi ha altres problemes més importants, cal estar per feina.

Ara bé, al govern de l’estat espanyol, li ha anat de conya marinera aquesta Eurocopa: Pa i Circ, l’aforo que emprava Neró no hi cabia tanta gent, ni tampoc tenia televisió, perquè ho seguis tot el món. Actualment la manipulació s’ha estandarditzat i globalitzat.

Ningú a ciència certa, crec que podria dir-me la burrada de milions d’euros que ha costat aquest esdeveniment, quan ens venen per pa i per sal que estem en crisi. I per rematar, ha estat pagat amb doblers de tots els ciutadans d’Europa i quasi segur que del món. Per això els impostos serveixen. Ja no xerr dels doblers que ha costat als ciutadans de l’estat espanyol, però a la nostra classe governant, bastant inoperant i inepta, els hi ha anat a les meravelles.

I mentre la gent es trobava als estadis o davant la pantalla: retallades de serveis bàsics: sanitat i educació;  pujades de serveis: electricitat, gas, butà; pujades d’impostos encobertes, rebaixades de sous; i per rematar “El Guindo de la guinda” un rescat dels mateixos bancs responsables de la creació de la crisi, per la nefasta gestió feta amb els doblers de tots. O sigui: “España de tablao y pandereta”. “A españolizar al personal”

Sembla que els hereus de Manuel Fraga (AP) tenen , un parell mallorquí, de vares de mesurar, al mateix temps que una política activa de repressió de la gran majoria de moviments independentistes d’esquerra i fan el possible per incloure’ls  amb els termes i conceptes de “violents i descontrolats”, “radicals i antisistema” perquè hi hagi un rebuig públic. Malgrat s’equivoquen, i creixen.

Sempre que se celebra algun triomf del Barça, els afeccionats ho celebren tranquil·la i pacíficament, fins que per “arte de birlibirloque” a unes hores de la matinada, apareixen “els violents”, que atempten contra el mobiliari urbà, rompen vidres, s’enfronten a la policia antiavalots i acaba amb una batalla campal. La meva pregunta, és: Qui són i d’on surten? Res m’estranyaria que presumptament fossin prou coneguts de la policia. Aquests enfrontaments donen bons titulars als mitjans de comunicació afins al règim.

Durant i al final de la celebració del triomf de “La Roja”,  apareixeren  grups ultradretans i neonazis fent mostra de símbols i ensenyes amb creus gammades i altres símbols feixistes, inclusiu atemptant a segons quins llocs de Catalunya en contra dels símbols  nacionals catalans.

Els resultats per exemple a Badalona, foren un detingut, vuit  cotxes cremats i quinze contenidors incendiats. Sembla que la proporció de força i repressió no és la mateixa que quan són altres grups que o es concentren o manifesten.

Per què es poden detenir  a membres dels moviments independentistes d’esquerra i sancionar-los econòmicament i amb penes de presó, tot, presumptament alterant unes proves, a una manifestació permesa com va succeir a la Diada de Mallorca de 2010?

Quines foren les ordres superiors, que quan l’esbroncada de Bauzá a Bunyola, hi hagués varis detinguts i repressaliats amb sancions i malmetements físics?

Per què quan uns surten al carrer demanant uns drets, poden acabar encausats amb peticions de dos i tres anys de presó; i altres poden cometen  un delicte clarament tipificat en el codi penal ,  que prohibeix l’exposició i utilització pública de símbols nazis ?

Hi haurà algun fiscal,  que d’ofici intenti esbrinar qui eren els que intervenien exhibint  els símbols nazis a la final del triomf de la Roja” , enviant-los les ordres de detenció , con feren amb els independentistes mallorquins i amb els que ocuparen la Conselleria d’educació?

He de creure que realment la justícia és igual per tothom o que tal volta hi ha varies vares de mesurar?

Que això passes en temps d’en Franco, ho afirm  testimonialment que la policia mirava cap a l’altre costat quan l’extrema dreta, estossinava a membres de l’esquerra, era lògic dins una dictadura.  Però dins d’un estat de dret, és un insult, i consider que s’estan fent passes enrere, i que en lloc de tenir una democràcia, tenim una cleptocràcia (clepto= robar en grec).

I acab, jo amb el triomf de “La Roja”, de la que no sóc seguidor, ja que estic espanyol per imperatiu legal: Res a celebrar.